Laura Castro: futbolista, periodista i presidenta de APDF

"Més que ser dona, ser professional m'ha beneficiat en la meva carrera com a periodista"

Laura Castro és la cinquena ambaixadora a ser presentada, però no l’última a incorporar-se, ja que #EllasSonDeAqui compta amb el seu suport personal i institucional per part de APDF des del minut zero. Solament tenim paraules d’agraïment cap a ella, per la seva incondicional predisposició a ajudar-nos tant en la difusió de la plataforma com pel seu treball continu a sensibilitzar i crear notorietat entorn de l’esport femení en la societat.

No són necessàries moltes introduccions sobre ella, però de totes maneres, aquí us deixem un breu resum de la seva trajectòria professional i una petita entrevista.

Laura Castro nascuda fa trenta-un anys a Santa Cruz de Tenerife és la presidenta de l’Associació Per l’Esport Femení (APDF), associació que promou la igualtat, defensant i garantint els drets laborals, econòmics, formatius i socials en l’esport femení.

És diplomada en Turisme, llicenciada en Periodisme i té dos màsters: en Ciències de la Informació i en Màrqueting digital i Ciberperiodisme.

És directora de comunicació per a diferents empreses, però sobretot, és esportista. Exjugadora professional de futbol com a migcampista, Laura suc en diversos equips, durant vint anys, de l’arxipèlag canari: CD RaycoUD Tercuense, CD Toll del Pi i finalment en la UD Granandilla, on es retiraria com a professional després d’aconseguir l’ascens a primera divisió nacional.

Quins van ser els teus inicis en l’esport? Què t’ha aportat, personalment la seva pràctica?

Vaig començar en activitats extraescolars en el col·legi, fent gimnàstica rítmica i ho compaginava amb el futbol sala. Durant l’edat escolar també vaig fer karate, equitació, softball i patinatge. Però, al final, em vaig decantar pel futbol. L’esport no solament m’ha desenvolupat físicament i aportat tots els beneficis a la salut que de sobres coneixem sinó que, a més, m’ha fet créixer com a persona amb tots els valors que implica l’activitat física. Lluita, sacrifici, esforç, superació. Tot en el que m’he convertit com a adulta ha estat gràcies en gran manera a l’esport.

Com vas saber que estaves destinada al futbol?, Vas triar tu a l’esport o l’esport et va triar a tu? Explica’ns un record que t’hagi marcat com a futbolista.

Crec que em va triar a mi. Amb 4 anys no hi havien nenes de la meva edat al barri on vivia, així que anava a tot arreu amb el meu germà gran i els seus amics. Ells jugaven al futbol a tota hora així que d’aquesta manera vaig començar a estimar el futbol. Jugàvem al carrer, al pati, al barranc, descalços…de qualsevol manera.

Tinc molts records no solament en clubs sinó en els deu anys que vaig jugar amb la selecció canària enfrontant-me a moltes de les quals avui dia estan en la Lliga Iberdrola. En 20 anys caben moltes anècdotes boniques i no tant.

Creïs que el fet de ser dona ha beneficiat o perjudicat a la teva carrera i per què?

Crec que la meva carrera esportiva va acabar en l’època en la qual el futbol femení va començar a créixer. He viscut moltes coses i he estat molt feliç en el futbol però en una altra etapa en la qual jugàvem en terra i amb altres circumstàncies. No teníem la visibilitat que hi ha ara i gairebé pagàvem per jugar. No obstant, haver estat fidel als meus principis ha fet que avui segueixi vinculada al futbol fora del verd. Per tant, crec que més que ser dona, ser professional m’ha beneficiat en la meva carrera com a periodista.

Perquè creus que té menys visibilitat l’esport femení? Creus que té a veure amb les característiques físiques de cada gènere? Creus que és més un tema que té a veure amb l’atractiu que pugui resultar independentment del gènere?

És una qüestió històrica i cultural. L’esport tradicionalment ha estat el sector més vetat per a la dona, des dels primers Jocs Olímpics el seu fundador va prohibir que les dones participessin perquè “no era femení”. L’esport és una activitat física però també ociosa que va crear l’home per a l’entreteniment de l’home. Afortunadament, amb el desenvolupament de la societat les coses han anat canviant, però encara existeixen moltes llacunes legals, sostres de cristall, discriminacions i un llarg etcètera de barreres que a poc a poc anirem eliminant.

I això no ho dic jo per convicció, existeixen tesis doctorals i nombrosos estudis que així ho indiquen i per a alguna cosa existeix el Consell Superior d’Esports i el projecte Dones i Esport.

Com han estat les teves relacions amb els teus col·legues homes al llarg dels anys?

Les meves relacions amb totes les persones que d’alguna manera estan en el meu dia a dia intento que siguin sempre bones. En l’esport es donen moltes situacions i cal estar constantment apagant focs. Això implica que els que treballem en ell hàgim de tenir una mica d’intel·ligència emocional, perquè som moltes persones heterogènies que treballen de vegades a màximes pulsacions. M’agrada treballar en equip i intent ajudar als qui m’envolten.

És la maternitat un fre, un impediment?

Suposo que segons la modalitat esportiva, si es dediquen a escala amateur o alt rendiment. Però crec que a la vista està amb les recentment denunciades clàusules antiembaràs i altres circumstàncies similars que suposen barreres per a la conciliació laboral o esportiva i familiar, entre altres coses.

Moltes esportistes lamenten que la seva dedicació a l’esport no els ha permès formar-se adequadament en altres àrees el que els ha perjudicat una vegada abandonen l’alta competició. Quin ha estat la teva experiència? Quin consell donaries? Creus que val la pena? Existeix una “fórmula màgica”?

En el meu cas he sabut organitzar-me i vaig poder estudiar dues carreres i dos màsters mentre competia. Considero que és una qüestió de saber administrar el temps que dediquem a cada cosa i ser perseverant. És cert que no és el mateix competir a escala amateur que per exemple ser Olímpica, però avui dia existeixen beques i centres en els quals ajuden amb programes específics a esportistes d’alt rendiment. Moltes esportistes lamenten que la seva dedicació a l’esport no els ha permès formar-se adequadament en altres àrees el que els ha perjudicat una vegada abandonen l’alta competició.

Solament recomanaria a les esportistes que apostessin pels estudis perquè la carrera d’una dona és molt curta, i després hi ha tota una vida al davant per exercir la professió que una triï. Conec molts casos de jugadores que una vegada retirades sofreixen una espècie de xoc perquè no saben què fer amb la seva vida després de més de 20 anys practicant esport. Ningú et prepara per al que ve després, en l’ombra i sense amb prou feines suports.

Parla’ns de la APDF, com va sorgir la creació d’aquesta associació? I sobretot, quin seria el balanç d’aquest primer any? Què voleu o què espereu aconseguir en un futur pròxim, quines són les vostres metes a curt termini?

La APDF sorgeix després de fer un diagnòstic de l’estat de la dona en l’esport. Un grup de professionals del sector ens reunim per actuar i d’aquí sorgeix la creació d’aquesta. En un any hem desenvolupat tres projectes nacionals i altres tres regionals, a més de múltiples accions puntuals com a cursos, conferències o jornades, esdeveniments, xerrades, trobades, etc.

Les nostres metes són a curt i mitjà termini. La igualtat és una matèria transversal i volem impulsar a altres organismes i persones a treballar en això. Estem molt satisfets amb com ha anat creixent la APDF i la quantitat d’esportistes i persones que volen formar part d’aquesta.

Què opines sobre el projecte #EllasSonDeAquí?

El projecte Elles Són d’Aquí és necessari i important per a l’esport femení. Arriba en un moment en el qual comença una nova etapa en l’esport femení. Un nou cicle en el qual, d’una banda hi ha més visibilitat i, per un altre, majors manques a la base. El paper que juga Livinda i Elles Són D’Aquí com a pioners en aquest projecte ha estat i és fonamental perquè altres empreses imitin la iniciativa per aconseguir la fi comuna que compartim des de la APDF: visibilitat i impuls a les esportistes.

Hi ha hagut al llarg de la història molts intents de crear associacions i projectes d’aquest tipus. Però per experiència sé que quan les coses no es fan amb convicció acaben fracassant. Aquest projecte és una primera pedra per construir un canvi sòlid en l’esport femení i des de la APDF ens sentim orgullosos d’haver-ho vist néixer i acompanyar-los en el camí. Li augurem un gran futur al projecte i a les esportistes que vulguin ser part d’ell.

"Més que ser dona, ser professional m'ha beneficiat en la meva carrera com a periodista"